Aigües termals

Les fonts d'aigües termals són les que es produeixen pel sorgiment d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre. Se'n troben a tot el món i també als oceans i als mars.

L'escalfor de l'aigua prové de la calor del mantell terrestre. La temperatura de les roques augmenta amb la profunditat, això es coneix com el gradient geotèrmic. Normalment a la superfície la temperatura oscil·la entre els 30 i els 40 graus. Si l'aigua es filtra a certa profunditat en l'escorça, s'escalfa a mesura que entra en contacte amb les pedres calentes. Així és com succeeix a les zones no volcàniques, és a dir, allà on no hi ha volcans aprop.

Origen

L'aigua de la pluja s'infiltra per un terreny o aprofitant una falla i arriba a un aqüífer. Durant el seu recorregut es posa en contacte amb minerals, i amb aixó es va enriquint i variant de composició. Quan hi ha una falla que connecta l'aqüífer termal profund amb la superfície, això permet l'ascensió de les aigües.

Propietats

Les aigües termals tenen diferents propietats segons els minerals amb què entren en contacte i segons la temperatura amb què surten a l'exterior. Quan tenen propietats curatives o relaxants s'anomenen aigües mineromedicinals i s'utilitzen per diferents tractaments en establiments com balnearis o banys. 

Aquestes aigües tenen una olor característica degut a que no estan tractades, per mantenir els seus efectes beneficiosos.

                              

Aigües termals del Pirineu

Al Pirineu, a la vora del Segre, les aigües solen emergir a uns 40 graus de temperatura i 

són de mineralització dèbil, alcalines i sulfurades. Els banys amb aquesta aigua augmenten la circulació de la sang, relaxen la musculatura i afavoreixen

l'expulsió de toxines. Per això estan indicades per tractar la tensió i el dolor muscular, la hipertensió arterial, l'ansietat, l'estrès, etc. En canvi no són recomanables en persones amb tensió baixa o amb malalties del cor.

Alguns establiments d'aigües termals d'aquesta zona són els "Banys de Llo" al costat de les gorges del Segre, els "Banys de Dorres" o el "Balneari de Sant Vicenç", al costat mateix del riu Segre.

Fonts d'informació:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_termal

- http://www.hotelsantvicenc.com/balneari/aigua-termal

- http://www.pyrenees-cerdagne.com/ca/sources-chaudes-naturelles

- http://www.descobrir.cat/ca/escapades/setmana-santa-2015/centres-termals-del-pirineu-on-renovar-se-per-dins-i-per-fora-425.php

Pangea

Pangea és el nom amb el qual es coneix el supercontinent que suposadament existia al nostre planeta fa 300 milions d'anys segons la teoria d'Alfred Wegener. L'any 1912 aquest científic i meteoròleg alemany va publicar el llibre "L'origen dels continents i dels oceans" on presentava la seva teoria de la deriva dels continents. 

                                  

Aquesta teoría afirma que a finals de l'era Paleozoica (a finals del període carbonífer i període permià) existia a la Terra un únic continent en forma de lletra C que va anomenar Pangea. Aquest nom prové del noms grecs "pan" (tot) i "gea" (terra). Aquest continent estava envoltat d'un oceà que va anomenar Panthalassa, que prové de les paraules gregues "pan" (tot) i "thalassa" (mar).

Segons Wegener, a l'era Mesozoica (fa uns 200 milions d'anys) a finals del període Triàsic i principis del Juràssic, Pangea es va anar fragmentant i es van formar dos continents: Gondwana al sud i Lauràsia al nord. Aquests continents estaven separats pel mar de Tethys. Després van anar apareixent nous fragments que es van anar dividint i així fins a arribar a la forma dels actuals continents. Aquest fenomen el va anomenar deriva continental. 

                                                  

Les proves que va presentar Wegener per defensar la seva hipòtesi van ser de diferents tipus. En primer lloc va observar la coincidència dels contorns dels continents que se suposa que havien estat units, per exemple la semblança de la línia de les costes atlàntiques d'Amèrica del Sud i d'Àfrica, que gairebé podrien encaixar com un trencaclosques. En segon lloc va tenir en compte les coincidències de fòssils d'espècies botàniques i animals entre zones separades per un oceà, per exemple les restes del Cynognathus, rèptil del triàsic que es troben a Amèrica del Sud i a Àfrica. També va considerar la semblança dels climes entre zones de diferents continents i de formacions rocoses i jaciments minerals similars en continents allunyats.

                                     

L'any 1912 no es va tenir molt en compte aquesta hipòtesi perquè no hi havia prou coneixements per explicar el moviment dels continents. Als anys 60 els científics van començar a donar importància a les afirmacions de Wegener i ho van relacionar amb la teoria de la tectònica de plaques. Aquesta explica que la superfície terrestre està formada per plaques que suren sobre la mesosfera, empeses per masses de magma. Actualment es considera que els continents segueixen en constant moviment.

Fonts d'informació:

- http://giphy.com/search/pangea
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Pangea
- http://definicion.de/pangea/
- Llibre de biologia de 4t de la ESO.
- https://www.youtube.com/watch?v=vXHYwFf5R18 

L' Esbarzer 

L'esbarzer (Rubus ulmifolius) és una planta del grup de les angiospermes que pertany al subgènere Rubus, dins de la família de les rosàcies. El seu origen es troba a Europa.

Característiques

L'esbarzer és un arbust sarmentós, de tiges llargues, robustes, anguloses i amb fortes espines en forma de falç. És un arbust perenne i semicaducifoli que pot arribar als 2 metres d'alçada, encara que sovint s'enreda en ell mateix i s'estén per terra tot formant bardisses impenetrables. 
Les fulles són compostes  i normalment estan dividides en 3 a 5 folíols de color verd fosc per dalt i més clar per baix, amb el marge dentat, i a la part de sota presenta pèls amb un color blanquinós. 

Les flors són rosades o blanques, estan agrupades en petits rams i tenen 5 sèpals, 5 petàls i molts estams. Floreix a partir de finals de la primavera fins a principi d'estiu (març-juliol). També s'aprofiten per a què les abelles facin una mel més apreciada.

Els fruits formen una pluridrupa anomenada móra. Al principi aquesta és de color verd, després es transforma en vermella i al final, quan madura, passa a ser de color negre i en aquest moment el fruit ja és comestible. El gust és diferent segons la seva acidesa o dolçor. Es distingeix dels altres esbarzers gràcies al color negre quan està madur respecte el color vermell dels altres. Les móres maduren des de finals d'estiu fins a principis de la tardor.

Reproducció i hàbitat

L'esbarzer es reprodueix sexualment a partir de les llavors, però també creixen nous arbustos a partir de branques que han quedat enterrades, mitjançant reproducció asexual.
Aquest arbust  creix normalment en llocs assolellats i en terres lleugerament humides. El trobem en marges de camins, barrancs i sovint en camps de conreu i pastures. Es considera una planta invasora que ocupa grans extensions i molt difícil d'eliminar. 

Ús

El fruit de l'esbarzer, la móra, s'utilitza en pastisseria per elaborar postres, melmelades, licors, etc. Les fulles també s'utilitzen en infusió per prevenir el restrenyiment. Les móres tenen diverses vitamines i ferro, i per això s'utilitza contra l'anèmia.   

Fonts d'informació:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Esbarzer
- http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbustos/esbarzer.htm
- http://hortapamapam.blogspot.com.es/2011/07/lesbarzer.html
- http://teresabroscandaliga.blogspot.com.es/2014/01/esbarzer-rubus-ulmifolius.html

El Cangur

El cangur és un marsupial que habita a Austràlia. És un animal mamífer. Amb el nom de cangur se solen anomenar tots els macròpodes, dins els quals hi ha 45 espècies diferents. 

Característiques

Els cangurs tenen unes grans potes posteriors, peus grossos per saltar o botar, una cua llarga i musculosa per mantenir l'equilibril, i un cap petit. Són herbívors i s'alimenten d'herba, flors, pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, és a dir, que passen normalment el dia quiets i s'alimenten durant la nit i en grup. Popularment representen l'animal insígnia d'Austràlia, per això es pot trobar com a joguina o com a record. A més, tenen una esperança de vida al voltant de 18 anys.

Les femelles tenen una bossa on porten la cria i on acaba el desenvolupament. El pèl dels mascles pot ser vermell pàl·lid o vermell intens i el de les cries acostuma a ser gris blavós. Els mascles arriben a pesar 80 kg mentre que les femelles no arriben als 35 kg. 

El cangur té el cos cobert d'un pèl molt espès que el protegeix de les baixes i altes temperatures. Les orelles són punxegudes, cosa que li permet tenir una oïda molt fina. Les dents són afilades, i les potes del davant les fa servir per recollir els aliments. Té unes urpes amb cinc dits cadascuna. Les fa servir per netejar el seu cos, barallar-se, etc.

Té uns peus molt grans amb tres dits enganxats amb una membrana. Són els únics animals que es desplacen fent salts i poden arribar a saltar fins a una distància de 14 metres.

Hi ha tres espècies de cangurs:

• El cangur roig: és el cangur més gran que hi ha, així com també dels marsupials existents actualment. Ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle pot mesurar 1'5 m d'alçada i pesar 85 kg
• El cangur gris oriental: es coneix menys que el cangur roig però es veu més sovint ja que cobreix l'àrea oriental fèrtil del continent.
• El cangur gris occidental: és el de menys grandària i es troba al sud d'Austràlia i a la conca del riu Darling.

Reproducció

Els cangurs neixen de la panxa de la mare i tarden a néixer 40 dies. Quan neixen encara no tenen pèl i els ulls i les orelles estan mig formades. Per això van a la bossa marsupial on s'acaben de desenvolupar i no surten fins al cap de sis o deu mesos.

Fonts d'informació:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Cangur
- http://es.slideshare.net/ciclesuperior/cangur

- http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8014589_2073/llibre/index.php?section=7&page=11

- http://www.botanical-online.com/animales/canguro.htm 

Mosquit Tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negie i el seu cos petit també. Prové del sud-est asiàtic. S'estén des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est i fins a Corea cap al nord. 

És una espècie invasora que s'ha estès en multitud de països dels cinc continents gràcies a la seva llargada que li ha permès aguantar llargs viatges a través del transport de persones o de mercaderies i, també, mitjançant pneumàtics usats.

Tenen una llargada d'uns 5 a 8mm. La femella està equipada amb una trompa fina i allargada que utilitza per xuclar sang per nodrir els ous i el mascle s'alimenta normalment de nèctar. Les femelles ponen els ous en sec, tocant l'aigua. Les larves es poden desenvolupar a qualsevol massa d'aigua petita estancada com gerros, plats de testos, cubells, etc.

Té una picada ràpida i sigilosa que li permet escapar ràpidament a la majoria d'intents de matar-lo mentre s'alimenta. Jo, al poble dels meus avis, n'he patit les conseqüències i puc assegurar que no es fàcil adonar-se que et piquen. És actiu de dia i a l'exterior de les cases, i s'amaga en les zones d'ombra.

Arribada a Catalunya

Es creu que va arribar a Espanya procedent d'Itàlia i es va detectar per primer cop a l'agost del 2004 a Sant Cugat del Vallés, a prop de Barcelona. A partir d'aquest moment es va estendre per Barcelona i rodalies, i els anys següents i per tota la Península Ibèrica.

Recomanacions 

Per prevenir l'expansió del mosquit cal fer alguns passos com:

• Buidar qualsevol recipient de l'exterior que pugui acumular aigua.
• Evitar les acumulacions d'aigua en zones de drenatge.
• Cobrir els petits forats del terreny que acumuli aigua.
• Mantenir cobertes les piscines.
• Canviar sovint l'aigua de les plantes aquàtiques i els plats dels animals domèstics, entre moltes d'altres.

Fonts d'informació:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Mosquit_tigre

- http://www.mosquitigregirona.cat/index.php/es/

- http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/mosquit/index_htm.htm

La Pissarra

La pissarra és una roca metamòrfica homogènia formada per la compactació d'argila. Prové de la transformació d'una altra roca, l'anomenada protòlit, que després de sedimentarse i patir canvis de temperatura i pressió dona llóc a una nova roca, la pissarra. S'origina al Paleozoic. 

Característiques

Es presenta normalment en un color opac fosc i de brillantor mate, tot i que poden presentar altres tonalitats segons la procedència o l'abundancia dels minerals que la formen.
És una roca densa, de textura granular fina on la mida del gra és molt petita. Aquests fragments només es poden veure amb lupa. Es divideix en fines làmines planes a causa de la seva estrucutura foliada. Els minerals principals que la formen són el quars i la moscovita.

Espanya és el primer país del món en produir i exportar la pissarra. Els jaciments més importants de la Península són el Bierzo a Cabrera i Valderroas a Lleó i Ourense. El segon país exportador és el Brasil seguit dels Estats Units. Gal·les és el país amb més tradició de producció de pissarra. La pissarra també abunda a Catalunya, principalment al Pirineu català. 

Ús

Gràcies a la seva impermeabilitat, la pissarra s'utilitza en la construcció de teulades o com a base per a la pavimentació. També s'utilitza molt a les aules ja que permet escriure-hi a sobre amb guix. Fins i tot s' utilitza per fer elements decoratius.

Fonts d'informació:

- http://www.blogmuseuciencies.org/2010/10/la-pissarra-i-el-guix/
- http://geologiarogerespolet.blogspot.com.es/2012/12/pissarra.html
- http://www.xtec.cat/~jgurrera/exp/4/practica14.htm
- http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/metamorfiques/pissarra.html
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Pissarra

Contaminació de l' aigua

La contaminació de l'aigua és aquell tipus de contaminació calorífica, física, química o biològica que afecta l'aigua dolça o salada a la natura. D'aquesta manera podem dir que l'aigua està contaminada o no és potable. Es provoca a causa de la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics que n'alteren l'equilibri.

Agrupa tota mena d'alteracions al medi de l'aigua, ja siguin llacs, mars, rius, etc. 

Les fonts de contaminació sempre són directa o indirectament causades per l'activitat humana. De vegades, la contaminació es produeix per forts desequilibris ecològics com l'abocament de contaminants, activitats humanes massa intensives o també es pot produir per una central hidràulica mal construïda que n'altera l' equilibri.

Causes

Les causes principals de la contaminació poden ser:

• Domèstic: les aigües que provenen de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.

• Agrícola i ramader: són les aigües contaminades pels adobs i pesticles, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.

• Industrial: són les aigües alterades per residus d'origen diferent, com els residus metàl·lics pesants.
• Mineres: són les aigües contaminades per l'activitat minera que afecten les aigües subterrànies.

Els residus humans i d'origen animal barrejats amb l' aigua originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen. També afecten les aigües els vaixells, residus orgànics i contaminants de metalls pesants. 

Efectes

Els efectes que pot causar són l' eutrofitització o creixement massiu d'algues en un ecosistema aquàtic, la salinització de l' aigua dolça, la disminució de l'oxigen en aigua, marees roges, la contaminació tèrmica de les aigües, etc.

Tots aquests efectes es poden evitar si tenim cura del medi ambient com és degut. Es pot fer mitjançant la regulació de l'us i el consum, la neteja de vaixells, vigilant de no llençar tot tipus de coses als rius, utilitzar fertilitzants agrícoles, entre molts d' altres.

Fonts d'informació:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3_de_l'aigua
- http://www.xtec.cat/~gbermell/meteoeduca/cont_aigua.htm
- http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm 
- http://es.slideshare.net/rachida1995/la-contaminaci-de-laigua
- http://www.creal.cat/programes-recerca/contaminacio-aigua.html

La Rosella

La rosella és una planta herbàcia de la família de les  Papaveràcies. El seu nom científic és Papaver rhoeas.

És una flor silvestre de quatre pètals i color vermell  que ens indica l’inici de la primavera. La trobem en marges i en prats, sovint al costat de les espigues de blat. El seu color vermell brillant fa que el paisatge tingui uns contrastos de color espectaculars.

La rosella creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que la floració té lloc a la primavera i l'estiu. Les flors (paparoles o paparotes) naixen d'una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda.

Es troba arreu del món, des del nivell del mar fins als 1700 metres. És molt abundant i, fins i tot està  considerada per alguns com una mala herba.

Pot créixer entre 20 i 60 cm d’altura. Té les tiges erectes i piloses, les fulles compostes i els capolls en forma de pèndol.  Les flors tenen de 5 a 10 cm. d’amplada. El fruit és una càpsula arrodonida d'un color verd pàl·lid.

Tradicionalment, la rosella ha estat utilitzada com un remei molt adequat per combatre problemes dels nervis i de l'aparell respiratori com l’asma, la tos, etc..També com a sedant per combatre l’ insomni.

Fonts d'informació:

- http://www.thesecretlarevista.com/ca/00000040/587/Rosella_(Papaver_rhoeas).html

- http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/herbes/rosella.htm

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosella

Forat de "la fi del món" a Sibèria

El mes de juliol de 2014 va aparèixer misteriosament un gran forat o cràter a la regió russa de Sibèria, a una zona anomenada "la fi del món". Va ser descobert per uns helicòpters. Tenia una fondària de 70 m. i un diàmetre de 30 m. aproximadament. Al fons del cràter hi havia un llac gelat i queia aigua per les parets.


                                  



Aviat els científics van començar a buscar les possibles causes d'aquest fenomen. Podia ser degut a la caiguda d'un meteorit, o una explosió nuclear. Una altra de les possibles explicacions que es van plantejar al principi és que fos conseqüència de l'escalfament global i les bosses de gas que hi ha a la zona. Alguns científics van pensar que podia ser degut a l'explosió d'una barreja d'aigua, gas i sal.

Es van enviar expedicions de científics al cràter i al novembre van poder baixar a l'interior i van recollir mostres de les parets i del fons. Amb això van descartar que la causa fos la caiguda d'un meteorit o una explosió nuclear. Sembla doncs que és certa la teoria de les explosions de gas degudes al augment de la temperatura que hi ha hagut els últims anys.


                             
                                 

Després d'aquell primer descobriment, han aparegut fins a set cràters més a la zona del Àrtic i pot ser que encara en surtin més. Un d'ells es troba a pocs quilòmetres d'una planta de gas. 

                             

La preocupació ha anat augmentant en els habitants de les zones properes i s'estan fent noves investigacions amb urgència per intentar preveure la formació de nous cràters i evitar riscos per a la població.

Fonts d'informació:

- http://www.ccma.cat/324/Apareix-un-misterios-crater-en-una-zona-de-Siberia-coneguda-com-la-fi-del-mon/noticia/2449613/
- http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/16260/misterios/forat/fi/mon
- http://www.europapress.es/ciencia/habitat-y-clima/noticia-agujero-fin-mundo-siberia-desata-curiosidad-cientifica-20140718172946.html
- http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2014/08/04/crater-fi-mon/681691.html
- http://www.racocatala.cat/forums/fil/186849/apareix-misterios-crater-zona-siberia-coneguda-com-fi-mon

Terratrèmol al Nepal

Què és un terratrèmol?

Un terratrèmol és una sacsejada brusca de l'escorça terrestre que es produeix mitjançant el moviment de les plaques tectòniques.

El terratrèmol del Nepal

El terratremòl que ha patit el Nepal ha estat l'últim terratrèmol del qual hem tingut notícia a través dels mitjans de comunicació. Es destaca pels efectes que ha provocat als cims de les muntanyes de l'Himàlaia.

El sisme va tenir lloc el dissabte 25 d'abril de 2015. Va tenir una intensitat de 7,9 graus a l'escala de Richter, amb l'epicentre situat a uns 77 km al nord-est de la capital nepalesa, Katmandú, i l'hipocentre a una profunditat d'uns 30 km.

Causes

Aquest terratrèmol s'ha produït pel xoc entre la placa de l'Índia i la placa Eurasiàtica en la qual hi ha una zona de subducció. Es considera el terratrèmol més poderós en aquesta zona desde el sisme que es va produir el 1934. 

Efectes

Tot i que a dia d'avui encara es busquen supervivents, l'ultima dada deia que ja hi havia aproximadament 6.200 morts i gairebé 14.000 ferits. Malgrat això, s'estima que hi haurà uns 10.000 morts. Ha afectat principalment la capital Katmandú i el 90 % de les zones rurals. 

Després del sisme hi ha hagut constants rèpliques minuts més tard i, encara ara, n'hi continuen havent. La rèplica més important ha tingut una magnitud de 6'7 graus. 

A part de les pèrdues humanes, diversos edificis catalogats com a Patrimoni de la Humnaitat per la UNESCO han quedat destruïts per la catastròfe com la Plaça Durbar de Katmandú, el Temple Manakamana, entre molts d' altres.

El terratrèmol també ha provocat allaus a les muntanyes de l'Himàlaia, i nombroses expedicions d'alpinistes s'han vist afectades.

Imatges de la catàstrofe

Fonts d'informació:

- http://www.mansunides.org/ca/terratremol-nepal-2015

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_del_Nepal_de_2015

- http://www.ara.cat/mon/terratremol-Nepal-afectat-milions-persones_0_1347465351.html

- http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/terratremol-sacseja-nepal-4132026